l’agraïment és la memòria del cor

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

 

[imatge: text que diu “El agradecimiento es la memoria del corazón (Lao-tsé)”]

 

He afegit una nova pàgina al blog que es diu “gràcies”. Aquest és el seu text.

 

S’atribueix a laozi la frase “l’agraïment és la memòria del cor”. Independentment de si aquesta persona (laozi) va existir o no, o de si és realment una cosa que va dir, és una frase que porta anys ressonant profundament en gairebé tot el que em travessa. La implicació de l’agraïment és molta: és reconeixement. El reconeixement és important ja que sense ell tot el que fan les demés persones, que m’afecten, m’aporten d’alguna manera, així com aporten a tot el que creem i ens envolta, queda totalment menystingut.

Aquest espai no seria ni existiria si no fos per totes aquelles persones amb les comparteixo o he compartit, sigui habitualment o puntualment. Tampoc existiria sense les que llegeixen o les que comenten (tant per aquí, com per les xarxes o per missatges). És gràcies a totes que construïm dia rere dia noves formes de tractar-nos i de relacionar-nos.

Posaria noms concrets de persones que em venen al cap, però tinc por que fent això estaria menystenint a aquelles que no sortirien perquè no em sé els noms, les “anònimes”, i no per això la seva aportació és menys important. Sé que si posés noms sempre em deixaria persones fora. Per aquest motiu prefereixo que l’agraïment vagi per totes, inclús a aquelles amb les que mai he interaccionat però esteu llegint això.

Gràcies a totes aquelles persones amb les que mantinc un vincle i amb les que solc compartir llargues xerrades sobre relacions. Gràcies a totes les persones també amb les que he compartit estones durant un taller, una xerrada, una taula rodona, encara que aquestes només hi hagin participat escoltant i sent-hi. També gràcies a les que hem compartit carrer o espais de molts tipus. Gràcies a totes les que escriviu per les xarxes, en blogs, o en altres espais. Òbviament, gràcies a totes les autores que escriuen en múltiples formats, així com també fan xerrades o tallers. A totes aquelles que us passeu per aquest espai de tant en tant: també gràcies per ser-hi.

Gràcies, de tot cor. Seguim caminant, seguim de/construint. Seguim compartint.

Share

responsabilitat compartida, cures i sensibilitat: discursos no individualistes sobre relacions, des/construcció de contextos i re-creació d’espais (VII – espais)

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

Aquesta és la setena i última part de la versió ‘extesa’ de la xerrada que vaig fer a les II Jornades d’Amors Plurals i que vaig resumir a l’article ‘Després de trencar amb la monogàmia‘. La primera la podeu llegir aquí, la segona aquí, la tercera aquí, la quarta aquí, la cinquena aquí i la sisena aquí.

 

Espais

L’espai és on compartim i generem les relacions. Els espais estan tradicionalment i sistemàticament construïts per a reproduir i generar estructures de poder (un exemple és com estan dissenyats els pisos perquè l’habitació principal sigui per una parella monògama, on només hi cap un llit per a dues persones). És important intentar ser conscients dels espais per trencar amb aquestes estructures i a la vegada entendre la seva importància en com construïm les relacions.

Els espais no només són els espais físics, com un pis, una habitació, una casa, o un centre social. Els espais també poden ser un grup de telegram o whatsapp, un grup de facebook o una assemblea al mig del carrer.

Els espais els hauríem de crear segons les necessitats de les persones que els compartim, han de ser accessibles (inclusius), i han de ser creats segons el que es vol compartir i les relacions que hi ha. Els espais haurien de poder transformar-se per fer-los compatibles amb les necessitats que també canvien, igual que les relacions. S’ha d’acceptar, a més, la incompatibilitat d’algunes necessitats (creant espais diferents amb referències comunes diferents), i s’han de tenir en compte els contextos de les persones que el comparteixen, i el què s’està compartint.

És important, quan es vol compartir un espai, parlar amb les relacions per entendre com els volem compartir, com ho volem fer per ser sensibles a les nostres necessitats, emocions, contextos, cures i també per evitar generar situacions de competitivitat i/o exclusió.

Els espais són el que ens permeten connectar, responsabilitzar-nos, sentir, compartir, col·lectivitzar-nos, encara que en alguns moments sigui aïllant-nos. Els espais els creem, els re-creem. Els espais són buits. I és en els buits on podem moure’ns i existir. I el buit també es pot construir.

Share