més autores per escriure al blog?

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

Des de que vaig iniciar el blog el vaig pensar com un espai on no només hi escrivís jo i que fos un espai on altres poguessin també expressar-se, sempre que es mantingués una certa coherència amb la filosofia de l’espai (més informació aquí). La idea és parlar sobre estructures de poder i des d’una vessant crítica (intentant no reproduir violències cap a altres col·lectius també oprimits). A més a més, jo tampoc no puc abastar molts temes, com per exemple molts tipus de capactismes, el racisme, la gordofòbia, la transmisogínia, entre moltes altres estructures, i seria interessat que també hi pogués haver espai per aquestes temàtiques.

Suposo que sembla que aquest blog té una personalitat concreta i un estil concret, ja que sol tenir el meu estil, però entenc que l’estil de cada autori pot ser molt diferent i divers, no fa falta seguir el mateix. Precisament seria interessant trencar-lo una mica per a que hi hagués més multiplicitat. Pot ser experiencial, pot ser teòric, pot ser com vulgueu o necessiteu expressar-ho.

Si hi esteu interessades només cal que m’envieu un correu electrònic a estructuradifractadablog@gmail.com.

Share

canvi en les activitats

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

He canviat el contingut de la pestanya “tallers/xerrades”. Aquest és el nou contingut:

Fins ara organitzava jo mateixa alguns tallers que anava fent regularment quan tenia suficients persones inscrites. He decidit deixar d’organitzar-los per motius molt diversos. No obstant, el que tinc ganes de fer és crear activitats, tallers o xerrades als espais, col·lectius o grups que ho vulguin i m’ho demanin. Puc fer-les sobre qualsevol de les temàtiques que tracto en el blog. Per a resumir-ho una mica, les temàtiques que solc tractar són: relacions (cures, consum relacional, jerarquies, dominació, competitivitat, exclusió, inclusivitat, etc), no-monogàmies, anarquia relacional, estructures de poder, tècniques de dominació, bisexualitat i altres plurisexualitats, neurodivergències/ capacitisme, etc. Si hi ha alguna cosa de la que hagi parlat en algun  moment (encara que sigui de passada) que no he inclòs a la llista però que us agradaria que tractés, també. Estic oberta a parlar de tot allò que em travessi i sempre des d’un punt de vista crític; el que segur que no faré és dinamitzar o parlar des del privilegi o de coses que no em travessen (per exemple, de racisme).

No cobro per aquestes activitats, tot i que en alguns casos estic oberta a donatius per a poder pagar les despeses de la pròpia activitat (especialment si he hagut de viatjar).

El criteri que faig servir per acceptar o no alguna proposta és sobretot d’afinitat, si l’espai, col·lectiu o persona que m’ho proposa encaixa amb la meva filosofia. No tinc problema en dir que no a alguna cosa que contradiu la meva filosofia o que no m’acaba d’encaixar o no em fa sentir còmode. No solc, per exemple, acceptar participacions quan em pugui estar sentint instrumentalitzada o explotada. Procuro, sobretot, donar suport a través de la meva participació a projectes que crec que són importants, necessaris i/o afins al que jo crec que implica una transformació social, crítica i/o de lluita política.

Normalment les activitats les faig a Barcelona tot i que no em fa res moure’m sempre que pugui compensar d’alguna manera la despesa del viatge (si és a través de donatius previs com alguna ajuda per aquella activitat puntual, o bé sempre podem trobar formes).

Si vols estar informada de les activitats i tallers pots agregar-te al grup de facebook, pots afegir-te al canal de telegram, i/o pots afegir-te a la llista de subscripció per rebre la informació per correu electrònic.

Tot i que ja no realitzaré els tallers que organitzava de forma periòdica, els deixo aquí descrits per si alguna persona, col·lectiu o espai volen que els realitzi. Estic oberta a fer-los, el que no faré és organitzar-los periòdicament com feia fins ara. Són aquests dos:

  • Deconstruir contextos per construir relacions:
    “L’objectiu d’aquest taller és reflexionar i posar en qüestió el pensament al voltant de com ens vinculem amb les persones, ja que per defecte, i sense parar-nos a pensar gaire, vivim en una societat molt individualista, competitiva, d’apropiació i de consum acrític, on repetim tots aquests conceptes també quan ens relacionem.La idea del taller és poder posar un interrogant a la forma que ens ve per defecte de relacionar-nos i trobar eines per a vincular-nos de forma més conscient. Per aquest motiu l’aposta d’aquest taller és la de començar a ‘construir relacions’, per fer del procés de vincular-nos un procés una mica més conscient, crític i sensible. Som conscients de l’altre?No pretén donar solucions estàtiques, sinó que aquestes sorgeixin a través de la reflexió entorn a estructures de poder i conceptes que ens venen per sistema sobre com hem de tractar les nostres relacions. Aquest taller té una visió crítica amb les estructures de poder, i per tant, una visió bastant polititzada: feminista, anticapitalista i sensible a les opressions i a una crítica al sistema monògam, no tant com a sistema de recompte de relacions de parella, sinó com a sistema que ens obliga a relacionar-nos de formes més concretes i que genera situacions de vulnerabilitat, exclusió, poca solidaritat, entre d’altres.Aquest taller està i estarà en construcció permanent. És un procés. A través de l’experiència en cada taller anirà canviant i construint-se també.”
  • Parlem de tècniques de dominació:“Les tècniques de dominació, també denominades ‘tècniques de Hérsker’, són estratègies de manipulació social en les que un grup dominant manté la seva posició en una jerarquia. Inicialment van ser introduïdes per a parlar de com els homes dominaven a les dones, però poden ser també extrapolades en la dominació d’altres grups oprimits o relacions de poder o jeràrquiques (persones no blanques, no heterosexuals, trans, etc). Aquestes tècniques són molt utilitzades recurrentment en tots els nostres espais ja que hem sigut totes educades des de petites per a reproduir-les de forma molt inconscient, i ho fem, no només en relacions, sinó també en assemblees, reunions, trobades d’oci, etc.L’objectiu d’aquest taller és entendre de forma general què són les tècniques de dominació i com funcionen, per aprendre a detectar-les i així evitar d’exercir-les o poder-nos-en defensar.Aquest taller està i estarà en construcció permanent. És un procés. A través de l’experiència en cada taller anirà canviant i construint-se també.“
Share

l’agraïment és la memòria del cor

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

 

[imatge: text que diu “El agradecimiento es la memoria del corazón (Lao-tsé)”]

 

He afegit una nova pàgina al blog que es diu “gràcies”. Aquest és el seu text.

 

S’atribueix a laozi la frase “l’agraïment és la memòria del cor”. Independentment de si aquesta persona (laozi) va existir o no, o de si és realment una cosa que va dir, és una frase que porta anys ressonant profundament en gairebé tot el que em travessa. La implicació de l’agraïment és molta: és reconeixement. El reconeixement és important ja que sense ell tot el que fan les demés persones, que m’afecten, m’aporten d’alguna manera, així com aporten a tot el que creem i ens envolta, queda totalment menystingut.

Aquest espai no seria ni existiria si no fos per totes aquelles persones amb les comparteixo o he compartit, sigui habitualment o puntualment. Tampoc existiria sense les que llegeixen o les que comenten (tant per aquí, com per les xarxes o per missatges). És gràcies a totes que construïm dia rere dia noves formes de tractar-nos i de relacionar-nos.

Posaria noms concrets de persones que em venen al cap, però tinc por que fent això estaria menystenint a aquelles que no sortirien perquè no em sé els noms, les “anònimes”, i no per això la seva aportació és menys important. Sé que si posés noms sempre em deixaria persones fora. Per aquest motiu prefereixo que l’agraïment vagi per totes, inclús a aquelles amb les que mai he interaccionat però esteu llegint això.

Gràcies a totes aquelles persones amb les que mantinc un vincle i amb les que solc compartir llargues xerrades sobre relacions. Gràcies a totes les persones també amb les que he compartit estones durant un taller, una xerrada, una taula rodona, encara que aquestes només hi hagin participat escoltant i sent-hi. També gràcies a les que hem compartit carrer o espais de molts tipus. Gràcies a totes les que escriviu per les xarxes, en blogs, o en altres espais. Òbviament, gràcies a totes les autores que escriuen en múltiples formats, així com també fan xerrades o tallers. A totes aquelles que us passeu per aquest espai de tant en tant: també gràcies per ser-hi.

Gràcies, de tot cor. Seguim caminant, seguim de/construint. Seguim compartint.

Share

sobre el preu, donatius i la filosofia del blog i les activitats

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

 

He decidit fer alguns canvis en aquest espai (no només el blog en sí mateix, sinó també les activitats). Ho aniré posant poc a poc perquè no puc dedicar-li tant de temps com feia abans, però a la vegada m’agradaria explicar el perquè d’un dels canvis.

He reflexionat algunes coses al voltant de como vull enfocar el tema de la suposada taquilla inversa dels tallers, xerrades, activitats, etc. Hi havia dos motius pels quals posava la taquilla inversa: el primer és per poder pagar els gastos que em suposa mantenir l’espai del blog i les pròpies activitats; el segon motiu és molt complex i ve sobretot degut a la sensació (o més bé el fet) de l’explotació que patim les activiste en certs ambients, especialment de les no-monogàmies, i era per donar l’oportunitat d’equilibrar que hi hagi persones que treguin profit econòmic del treball que fem moltes gratuïtament (això és molt complex, dóna per parlar molt sobre el tema i no vull exposar-me molt més per aquí).

No obstant, donant-li moltes voltes, prefereixo només compensar la primera. Finalment, sent més fidel a la meva filosofia i/o forma de pensar/sentir, deixaré de posar “preu” i “taquilla inversa”, i simplement posaré que és gratuït i obert a que si algú vol pugui fer algun donatiu (explicant explícitament per a que són els donatius, mantenir l’espai del blog i les activitats, etc). Sé que les dues formes s’assemblen (o al menys inconscientment la meva forma de veure la taquilla inversa era més com un donatiu), però filosòficament o paradigmàticament no ho són.

A la vegada també trauré els donatius del blog que, tot i que tenien la mateixa filosofia els mitjans no em convencen.

Poc a poc aniré canviant alguns d’aquests aspectes en les informacions que hi ha al blog. També posaré més informació sobre certes polítiques que tinc a l’hora de donar certes activitats i d’acceptar o no invitacions. Em ve de gust deixar clares certes coses més clares al blog. Quan actualitzi la informació penjaré una entrada explicant-ho.

Aprofito per donar les gràcies a totes les persones que m’han ajudat alguna vegada amb alguna aportació, tant econòmica, com emocional o també amb aportacions amb experiències o reflexions, així com totes aquelles amb les que he compartit en activitats d’altres col·lectius/grups/persones/espais, o de forma més personal i amb les que anem creixent i generant coneixement col·lectiu). Gràcies, de tot cor.

 

[imatge: 2 notes on està escrit “Agraïr crear espais tant còmodes i respectuosos on deconstruir-nos i seguir desaprenent” i “Simplement gràcies a totes per venir i compartir aquesta estona i aquestes relfexions”.]

Share

benvingudes

per wuwei (natàlia)

començo aquest projecte/espai com a continuació (evolució, transformació) de reflexiones degeneradas. aquest espai està pensat també perquè hi puguin participar escrivint altres persones, no només jo (wuwei). l’autoria de l’entrada apareixerà sempre a l’inici de l’entrada.

aquest és un espai per parlar sobre estructures de poder, poder en general, sistemes d’opressió i tot allò relacionat. per tant és un espai per parlar sobre sexisme i masclisme, heterosexisme, monosexisme, monogàmia, racisme, capacitisme, capitalisme, positivisme, entre moltes altres coses. tot i així, intentant ser sensible a la no apropiació, aquests temes es tractaran des d’una posició que correspongui (s’evitarà, per exemple, parlar de temàtiques des del privilegi, excepte quan es faci sent sensible a aquella posició). és un espai, doncs també, per parlar de relacions, de contextos, de sensibilitats, de construccions, de desconstruccions, d’espais, de cures, i de moltes coses més. el que sorgeixi, el que surti, i com vagi canviant segons el procés.

la difracció és un procés on es tenen en compte les interseccions, com es sumen, solapen, diferents parts de les nostres vides. les estructures de poder es difracten, es divideixen quan es troben amb les nostres vides i es tornen a rejuntar d’una forma complexa quan s’intenten d’alguna forma analitzar. no som éssers individuals, formem part d’un context. i és per això que em vaig decidir a donar el pas de la reflexió (que creu que es pot observar la realitat tal qual és, com el reflex en un mirall) a la difracció.

benvingudes.

Share