per wuwei (natàlia)
en castellano aquí.
Aquesta és la primera part de la versió ‘extesa’ de la xerrada que vaig fer a les II Jornades d’Amors Plurals i que vaig resumir a l’article ‘Després de trencar amb la monogàmia‘. La segona part la podeu llegir aquí, la tercera aquí, la quarta aquí, la cinquena aquí, la sisena aquí i la setena aquí.
Sistema relacional/monògam
La monogàmia normalment la veiem com una qüestió del número de parelles que tens. Si tens només una parella suposadament ets monògama, si tens més d’una (o estàs oberta a aquesta possibilitat) ets no monògama, i si no en tens cap se’t llegeix com a soltera (un dels desastres més grans que et poden passar en la monogàmia). Però la monogàmia va més enllà d’un recompte del número de relacions de parella. La monogàmia és un sistema, una estructura de poder, una forma de pensar.
Una estructura de poder és un sistema que estructura a la societat d’una forma directa i indirecta. És una cosa que està en el nostre llenguatge, en la nostra lògica construïda socialment, en la nostra forma d’expressar, veure, o pensar, que el que fa és per defecte fer d’algunes coses ‘normes’ (el que anomenem ‘normal’), que sol facilitar-li més la vida a les persones que s’adeqüen a aquestes normes (a les que anomenem persones amb ‘privilegis’), i a complicar-les a qui no s’adequa a elles (a les que anomenem persones ‘oprimides’). A més, el que fan és que moltes més persones passin i s’adeqüin a aquestes normes per falta d’alternatives.
D’estructures n’existeixen moltes. Per exemple, el sexisme/masclisme, el cissexisme, l’heterosexisme, el racisme, entre moltes altres, són estructures de poder. Cada una d’elles té les seves particularitats, les seves diferències, no són comparables (una no és més important que l’altre) sinó que cada una funciona de formes diferents, i en cada context s’expressen de formes diferents i es senten de formes diferents. A més, moltes d’elles estan relacionades i s’alimenten entre sí fent, d’aquesta forma, que tot el sistema es reforci a sí mateix.
Al ser una estructura de poder, la monogàmia està relacionada amb altres estructures, i també les alimenta, igual que aquestes altres estructures l’alimenten a ella. La monogàmia està molt relacionada amb el capitalisme i el patriarcat (principalment), com també està relacionada amb d’altres.
A més, es podria dir que és un sistema que no només afecta a la normativitat entorn a les relacions de parella (a com han de ser les relacions de parella i quantes hem de tenir), sinó que és un sistema que ens diu com ens hem de relacionar de forma general amb totes les persones, i per tant, és un sistema relacional.
Al ser la monogàmia un sistema o estructura, a part de ser un recompte de relacions de parella, significa que no ser monògama no implica necessàriament trencar amb aquest sistema relacional. Es pot ser no monògama i seguir reproduint-lo i perpetuant-lo. Podriem anomenar a aquest tipus de no-monogàmies com no-monogàmies de pensament monògam.
Tot i haver tipus de no-monogàmia que segueixen reproduint aquest sistema, la no-monogàmia té un gran potencial, no només per a trencar amb el sistema monògam i relacional, sinó també d’altres estructures de poder, tant perquè aquestes s’alimenten indirectament de l’estructura monògama, com també perquè la no-monogàmia es pot construir per a trencar amb molts dels sistemes de privilegis i opressions (la monogàmia ens aïlla sistemàticament en unitats familiars, no permetent-nos generar xarxes solidàries afectives i múltiples i sensibles a les estructures que ens travessen). Ara bé, les no-monogàmies de pensament monògam acaben sent no-monogàmies que només les persones amb més privilegis hi poden accedir, ja que no trenquen amb les demés estructures.
Per tant, des d’un punt de vista crític cap a les estructures de poder i a la violència sistemàtica que generen, la proposta interessant seria buscar maneres de construir relacions que per una banda trenquin amb el sistema monògam imposat, i a la vegada ajudin a trencar amb els sistemes de privilegis i opressions: que siguin solidàries, que tinguin en compte la diversitat, que tinguin en compte les xarxes i trenquin amb l’aïllament en unitats (tan individuals com unitats de parella, familiars, etc), i que tinguin una consciència més gran de la col·lectivitat i del nostre entorn.
