per wuwei (natàlia)
en castellano aquí.
Aquesta és la tercera part de la versió ‘extesa’ de la xerrada que vaig fer a les II Jornades d’Amors Plurals i que vaig resumir a l’article ‘Després de trencar amb la monogàmia‘. La primera la podeu llegir aquí, la segona aquí, la quarta aquí, la cinquena aquí, la sisena aquí i la setena aquí.
Competitivitat
La monogàmia és un sistema molt competitiu. És bastant directe de veure que quan una persona té una parella i aquesta parella coneix una altra persona per la qual podria sentir un cert tipus d’atracció, la monogàmia ens posa en la situació d’haver d’escollir. El fet de que la teva parella o algú que se sent atreta per tu hagi d’escollir et posa directament en una situació de competició. La competitivitat és una conseqüència de l’escassetat en la repartició dels nostres afectes i de com se’ns cobreixen les nostres necessitats (especialment perquè aquestes necessitats i afectes només se’ns cobreixen a través del que anomenem relació de parella). I en aquesta situació d’haver de competir entren a més tot tipus d’estructures de poder: quina és més guapa, quina té més capacitats o habilitats socials, qui té més estabilitat econòmica, etc.
Tot i així, això no es trenca directament sent no monògama, ja que es necessita aquí també una mirada crítica. La forma amb la que tenim moltes vegades de tenir relacions no monògames sol ser també competitiva, sempre que no fem un esforç de ser conscients com repartim els nostres afectes especialment degut a estructures que puguin estar travessant: classisme, capacitisme, sexisme… Per exemple, si jo tinc dues relacions i amb les dues hi ha un desig o una voluntat de poder compartir alguna cosa com és un viatge o les vacances, però una d’elles té una situació econòmica més precària, sempre em serà més fàcil compartir les meves vacances amb la que tingui la situació econòmica més bona, excloent a l’altra degut a una estructura econòmica, generant així un tipus de relació amb una i amb l’altra no. El mateix ens passaria si una de les nostres relacions té una capacitat més adaptada a les situacions socials, sense adonar-nos compartirem molts més esdeveniments amb aquesta persona que no pas amb l’altra i generant probablement una complicitat o una relació socialment més acceptada o reconeguda. També hi ha temes com el patriarcat; si jo per exemple tinc una relació amb una dona i una altra amb un home, i socialment les meves relacions amb homes són més ben valorades, reconegudes i acceptades, em serà molt més fàcil que la meva relació amb l’home sigui més reconeguda i visible socialment, fent que l’altra quedi més exclosa. Per tant, la no-monogàmia sense una consciència de totes aquestes situacions socials que porten a excloure pot portar també a situacions d’exclusió i competitivitat entre relacions.
