no, les bisexuals no estem molt més oprimides que les lesbianes

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

 

 

Avís de contingut: monosexisme, heterosexisme, bifòbia, lesbofòbia, masclisme, competitivitat, jerarquies

 

 

Estem vivint una època dins de molts activismes que sembla més aviat una lluita per veure qui està més oprimida. Ens repartim carnets amb punts, on es sumen i es resten punts segons cada estructura de forma totalment simplista i poc contextual. Entenc que moltes a vegades hi hagi persones una mica fartes sobre aquestes temàtiques i, fins i tot, escèptiques sobre el propi concepte de les estructures de poder. Les estructures són complexes, els privilegis i les opressions també, i no es poden veure com una col·lecció de suma de punts com moltes vegades es presenten. És molt probable, per exemple, que tot i que a mi m’afecten el masclisme, l’heterosexisme, el monosexisme i el capacitisme, pugui tenir una vida més fàcil que una persona que només és travessada pel racisme en el mateix context que el meu. No estic dient que hagi de ser sempre així, és, com ja he dit, complex, i el classisme també juga un paper important aquí.

Fa uns anys una persona argentina que estava donant una xerrada sobre gordofòbia, després d’explicar com aquesta estructura li afectava, va afegir que tot i que li afectava molt, depenent del context hi havia altres que podrien afectar més, o fer que la gordofòbia no afectés tant en comparació. Per exemple, quan t’atura la policia en un aeroport i no ets europea hi ha estructures que seran més importants o tindran més rellevància en aquell context. En canvi quan, per un altre costat, vas al metge és probable que la gordofòbia, juntament amb el fet de ser una dona, sigui el més rellevant.

Sabem que quan no es té en compte l’existència del monosexisme, a les persones plurisexuals se’ns esborra part de l’opressió que vivim. Normalment, quan això passa, es considera que només vivim heterosexisme, homofòbia, amb “meitat intensitat” o “meitat de freqüència”, o sigui, que només ens veiem afectades quan tenim relacions amb persones del mateix gènere. I és cert que l’heterosexisme ens afecta, i ens afecta especialment quan això passa. No obstant, existeix una altra estructura, el monosexisme, que ens travessa específicament pel fet de sentir-nos atretes cap a més d’un gènere, que no se sol tenir en compte. No tenir en compte això és no tenir en compte l’alta vulnerabilitat que patim les dones plurisexuals a la violència sexual (que també pateixen lesbianes, però que en plurisexuals se sol disparar més), o bé no tenir en compte com se’ns esborra i ens estereotipa en tot context monosexual.

Però en el procés d’acceptació de l’existència del monosexisme en les comunitats plurisexuals s’ha generat una tendència repetir que les dones bisexuals estem, en general, molt més oprimides que les lesbianes. Això és la simple conseqüència de veure, com he comentat, les estructures de poder com una suma i col·lecció de punts. Si ets una dona plurisexual, et veus travessada pel masclisme, el monosexisme, i també l’heterosexisme. Per tant, segons aquesta lògica, ens veiem afectades per una estructura més (el monosexisme) que les lesbianes, i, en conseqüència, estem molt més oprimides.

Veure les estructures d’aquesta manera i arribar a conclusions com aquesta em sembla, no només perillós, sinó també una forma de banalitzar i simplificar la violència estructural. És obvi que el monosexisme ens afecta a persones plurisexuals, i que pel que fa a aquesta estructura, les persones monosexuals tenen un privilegi. Però aquest privilegi i aquesta opressió no es viuen ni s’expressen igual sempre. Una dona que, per exemple, sigui bisexual i estigui tenint una relació monògama amb un home, l’heterosexisme que patirà serà molt menor que el que pateixi una lesbiana. És més, és probable que, en alguns casos, no sempre, també el monosexisme que pateixi no sigui tan alt com el d’una dona bisexual no monògama i que mantingui diferents relacions amb persones de diferents gèneres, o inclús amb només dones. El context, com porto comentant des del principi, sempre és important.

Crec que és important que comencem a contextualitzar les estructures, sense la por a perdre pel camí la politització dels nostres activismes i les nostres lluites. El context també és polític, tant com les estructures, perquè les estructures són context. El nostre context. Ni les bisexuals estem, en general, més oprimides que les lesbianes, ni té perquè ser al revés. Hi haurà casos, hi haurà contextos, i hi haurà més estructures que, possiblement, puguin arribar a afectar molt més que totes aquestes, o que la seva intersecció sigui molt més complexa. No hem vingut aquí a barallar-nos, a sumar o a restar punts, ni a jugar al bingo. O al menys jo no he vingut a això. La nostra lluita té molt en comú. Però per a poder compartir-la, abans hem de començar a deixar certs tipus de competitivitats a banda, sense tampoc oblidar-nos de que la bifòbia i la lesbofòbia, òbviament, existeixen.

Share

One thought on “no, les bisexuals no estem molt més oprimides que les lesbianes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *