més autores per escriure al blog?

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

Des de que vaig iniciar el blog el vaig pensar com un espai on no només hi escrivís jo i que fos un espai on altres poguessin també expressar-se, sempre que es mantingués una certa coherència amb la filosofia de l’espai (més informació aquí). La idea és parlar sobre estructures de poder i des d’una vessant crítica (intentant no reproduir violències cap a altres col·lectius també oprimits). A més a més, jo tampoc no puc abastar molts temes, com per exemple molts tipus de capactismes, el racisme, la gordofòbia, la transmisogínia, entre moltes altres estructures, i seria interessat que també hi pogués haver espai per aquestes temàtiques.

Suposo que sembla que aquest blog té una personalitat concreta i un estil concret, ja que sol tenir el meu estil, però entenc que l’estil de cada autori pot ser molt diferent i divers, no fa falta seguir el mateix. Precisament seria interessant trencar-lo una mica per a que hi hagués més multiplicitat. Pot ser experiencial, pot ser teòric, pot ser com vulgueu o necessiteu expressar-ho.

Si hi esteu interessades només cal que m’envieu un correu electrònic a estructuradifractadablog@gmail.com.

Share

l’agraïment és la memòria del cor

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

 

[imatge: text que diu “El agradecimiento es la memoria del corazón (Lao-tsé)”]

 

He afegit una nova pàgina al blog que es diu “gràcies”. Aquest és el seu text.

 

S’atribueix a laozi la frase “l’agraïment és la memòria del cor”. Independentment de si aquesta persona (laozi) va existir o no, o de si és realment una cosa que va dir, és una frase que porta anys ressonant profundament en gairebé tot el que em travessa. La implicació de l’agraïment és molta: és reconeixement. El reconeixement és important ja que sense ell tot el que fan les demés persones, que m’afecten, m’aporten d’alguna manera, així com aporten a tot el que creem i ens envolta, queda totalment menystingut.

Aquest espai no seria ni existiria si no fos per totes aquelles persones amb les comparteixo o he compartit, sigui habitualment o puntualment. Tampoc existiria sense les que llegeixen o les que comenten (tant per aquí, com per les xarxes o per missatges). És gràcies a totes que construïm dia rere dia noves formes de tractar-nos i de relacionar-nos.

Posaria noms concrets de persones que em venen al cap, però tinc por que fent això estaria menystenint a aquelles que no sortirien perquè no em sé els noms, les “anònimes”, i no per això la seva aportació és menys important. Sé que si posés noms sempre em deixaria persones fora. Per aquest motiu prefereixo que l’agraïment vagi per totes, inclús a aquelles amb les que mai he interaccionat però esteu llegint això.

Gràcies a totes aquelles persones amb les que mantinc un vincle i amb les que solc compartir llargues xerrades sobre relacions. Gràcies a totes les persones també amb les que he compartit estones durant un taller, una xerrada, una taula rodona, encara que aquestes només hi hagin participat escoltant i sent-hi. També gràcies a les que hem compartit carrer o espais de molts tipus. Gràcies a totes les que escriviu per les xarxes, en blogs, o en altres espais. Òbviament, gràcies a totes les autores que escriuen en múltiples formats, així com també fan xerrades o tallers. A totes aquelles que us passeu per aquest espai de tant en tant: també gràcies per ser-hi.

Gràcies, de tot cor. Seguim caminant, seguim de/construint. Seguim compartint.

Share