ConstruirRelacions_Taller_Cartell

el compromís com a acte revolucionari

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

El compromís, juntament amb altres conceptes en la nostra cultura, es pot intuir i definir de moltes maneres diferents. És un d’aquests conceptes que per un costat ens ve imposat d’una manera concreta per les estructures de poder, però que a la vegada despendre’s d’aquest també beneficia a aquestes estructures (com el patriarcat, la monogàmia, el capitalisme, entre d’altres), com intentaré explicar més endavant. Construir noves maneres d’apropar-nos a aquest concepte, d’una manera que ajudi a trencar amb els sistemes de privilegis i opressions, és l’alternativa que algunes busquem.

En la monogàmia, per exemple, aquest compromís està relacionat amb totes aquelles idees que envolten com ha de ser una parella (formes de pensar que defineixen què és una parella i totes les normes implícites que l’envolten). Aquest tipus de compromís es connecta amb les exclusivitats, no només exclusivitat sexual o romàntica, sinó també en projectes o qualsevol cosa que es decideixi fer o compartir: tot el que es vol fer fora de la relació de parella haurà de passar per la comformitat de la parella. Si no es fa així, es sol donar la sensació de que no ens volem comprometre i que per tant la relació no és important per a nosaltres o que no sabem estimar. Aquest tipus de compromís, a més, acaba reforçant tota la resta d’idees que abans comentava que s’imposen com a normes del que ‘ha de ser una parella’: projecte de convivència, de criança, de pertànyer a les mútues famílies d’origen, o bé de compartir finances. Al final, qualsevol canvi que una de les dues vulgui fer a la seva vida (com ara canviar de feina) ha de passar per tot el ritual de presentació del tema amb la parella, discussió, acceptació i atorgament de dret o no dret a poder-ho fer per part de l’altre.

El compromís que ens ve definit sistemàticament està construit per a beneficiar les estructures de poder. De fet, és un compromís que sol beneficiar a les persones amb privilegis i ve de forma molt implícita: no és parlat, ni pactat, ni sensible a les situacions de cada una o de les necessitats i voluntats, sinó que prové d’un arrossegament a través de les normes estructurals que beneficien a les persones amb més privilegis mentre explota a les persones oprimides. L’exemple que he posat anteriorment quan he parlat de compromís en la monogàmia beneficia a totes les normes que envolten a la monogàmia i privilegien a les relacions de parella en front de la resta de relacions, com les d’amistat. A més, en els casos de parelles home-dona tampoc es sol repartir de la mateixa manera el compromís, ja que s’ha educat a dones per a que el compromís sigui sempre més fort per part d’elles (amb tot el sacrifici que comporta) i que siguin els homes qui més se’n beneficia (els homes solen tenir molta més via lliure per decidir algunes coses sobre la seva vida fora de casa i els permetrà prendre certs tipus de decisions sobre la seva feina, o per sortir amb els amics). I, finalment, per posar un exemple diferent a la monogàmia, la idea amb la que ens han educat a la classe treballadora per comprometre’ns amb les empreses per les que treballem és també un exemple de que el compromís beneficia al privilegi i a les estructures. En tots aquests exemples podem veure que aquest tipus de compromís sempre va de baix a dalt com un ideal que ajuda a l’explotació (tan sigui laboral com emocional, com d’altres formes).

Moltes vegades, degut a veure que el compromís que ens ve per defecte és nociu i beneficia a les estructures de poder, es proposa com a alternativa el ‘no compromís’, com si el problema fos comprometre’s en sí mateix i no el tipus de compromís que se’ns imposa. Això acaba posant a les persones amb menys privilegis en situacions de vulnerabilitat. Seguint l’exemple de la classe treballadora: tot i que sàpigues que estàs en unes condicions precàries, trencar el teu compromís de forma general amb treballar per una empresa et pot col·locar en una situació encara més vulnerable (sense una feina que et pugui donar un sou a final de mes). El problema és que seguim movent-nos en un sistema que beneficia per defecte a les persones que tenen privilegis.

Una alternativa que trencaria amb el compromís sistemàtic presentat abans seria la de generar compromisos conscients per a cooperar de forma col·lectiva i més sensibles als privilegis i opressions de cada una, intentant trencar amb aquestes jerarquies a través d’aquests compromisos. Comprometre’ns a cuidar-nos, a tenir en compte les nostres necessitats i vulnerabilitats, escoltar-nos per no treure’ns veu en processos que ens afecten, fer els compromisos també flexibles (que puguin canviar-se o deixar-se), i a la vegada explícits, sensibles a tota la resta de relacions que tinguem i que no siguin incompatibles amb compromisos que tinguem amb altres persones i projectes. Una idea de compromís que ens serveixi per a que poguem saber i entendre per a què estem per les altres, poder-nos moure en les relacions, però no per atrapar-nos.

És curiós, si més no, que quan s’han donat situacions on s’ha parlat de compromís de forma més explícita i conscient qui més esquiva el comprometre’s són les persones amb més privilegis: això és degut a que aquestes persones estan tan acostumades a obtenir les seves necessitats per defecte sense dependre (conscientment) de ningú que no troben la necessitat de cap compromís i a la vegada tenen por a la pèrdua de privilegis que això podria comportar, ja que el compromís conscient podria revertir el propi sistema privilegis/opressions.

Share
ConstruirRelacions_Taller_Cartell

responsabilitat compartida, cures i sensibilitat: discursos no individualistes sobre relacions, des/construcció de contextos i re-creació d’espais (I – el sistema relacional/monògam)

per wuwei (natàlia)

en castellano aquí.

Aquesta és la primera part de la versió ‘extesa’ de la xerrada que vaig fer a les II Jornades d’Amors Plurals i que vaig resumir a l’article ‘Després de trencar amb la monogàmia‘.

 

Sistema relacional/monògam

La monogàmia normalment la veiem com una qüestió del número de parelles que tens. Si tens només una parella suposadament ets monògama, si tens més d’una (o estàs oberta a aquesta possibilitat) ets no monògama, i si no en tens cap se’t llegeix com a soltera (un dels desastres més grans que et poden passar en la monogàmia). Però la monogàmia va més enllà d’un recompte del número de relacions de parella. La monogàmia és un sistema, una estructura de poder, una forma de pensar.

Una estructura de poder és un sistema que estructura a la societat d’una forma directa i indirecta. És una cosa que està en el nostre llenguatge, en la nostra lògica construïda socialment, en la nostra forma d’expressar, veure, o pensar, que el que fa és per defecte fer d’algunes coses ‘normes’ (el que anomenem ‘normal’), que sol facilitar-li més la vida a les persones que s’adeqüen a aquestes normes (a les que anomenem persones amb ‘privilegis’), i a complicar-les a qui no s’adequa a elles (a les que anomenem persones ‘oprimides’). A més, el que fan és que moltes més persones passin i s’adeqüin a aquestes normes per falta d’alternatives.

D’estructures n’existeixen moltes. Per exemple, el sexisme/masclisme, el cissexisme, l’heterosexisme, el racisme, entre moltes altres, són estructures de poder. Cada una d’elles té les seves particularitats, les seves diferències, no són comparables (una no és més important que l’altre) sinó que cada una funciona de formes diferents, i en cada context s’expressen de formes diferents i es senten de formes diferents. A més, moltes d’elles estan relacionades i s’alimenten entre sí fent, d’aquesta forma, que tot el sistema es reforci a sí mateix.

Al ser una estructura de poder, la monogàmia està relacionada amb altres estructures, i també les alimenta, igual que aquestes altres estructures l’alimenten a ella. La monogàmia està molt relacionada amb el capitalisme i el patriarcat (principalment), com també està relacionada amb d’altres.

A més, es podria dir que és un sistema que no només afecta a la normativitat entorn a les relacions de parella (a com han de ser les relacions de parella i quantes hem de tenir), sinó que és un sistema que ens diu com ens hem de relacionar de forma general amb totes les persones, i per tant, és un sistema relacional.

Al ser la monogàmia un sistema o estructura, a part de ser un recompte de relacions de parella, significa que no ser monògama no implica necessàriament trencar amb aquest sistema relacional. Es pot ser no monògama i seguir reproduint-lo i perpetuant-lo. Podriem anomenar a aquest tipus de no-monogàmies com no-monogàmies de pensament monògam.

Tot i haver tipus de no-monogàmia que segueixen reproduint aquest sistema, la no-monogàmia té un gran potencial, no només per a trencar amb el sistema monògam i relacional, sinó també d’altres estructures de poder, tant perquè aquestes s’alimenten indirectament de l’estructura monògama, com també perquè la no-monogàmia es pot construir per a trencar amb molts dels sistemes de privilegis i opressions (la monogàmia ens aïlla sistemàticament en unitats familiars, no permetent-nos generar xarxes solidàries afectives i múltiples i sensibles a les estructures que ens travessen). Ara bé, les no-monogàmies de pensament monògam acaben sent no-monogàmies que només les persones amb més privilegis hi poden accedir, ja que no trenquen amb les demés estructures.

Per tant, des d’un punt de vista crític cap a les estructures de poder i a la violència sistemàtica que generen, la proposta interessant seria buscar maneres de construir relacions que per una banda trenquin amb el sistema monògam imposat, i a la vegada ajudin a trencar amb els sistemes de privilegis i opressions: que siguin solidàries, que tinguin en compte la diversitat, que tinguin en compte les xarxes i trenquin amb l’aïllament en unitats (tan individuals com unitats de parella, familiars, etc), i que tinguin una consciència més gran de la col·lectivitat i del nostre entorn.

Share